Castillo i Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona
Els primers assentaments humans del complex de Cardona daten de l'època preromana, sent els ibers els qui van poblar principalment la regió. No obstant això, el lloc va cobrar major importància en l'època carolíngia, amb la formació de la marca hispànica. En concret, Lluís el Piadós, fill de Carlemany, va ordenar en 798 la presa del Castrum Cardonam com a lloc estratègic per a la posterior presa de Barcino.
El primer testimoniatge de l'existència d'una església en el recinte de Cardona data del 980. Aquesta primitiva església va ser ampliada i millorada entre 1029 i 1040 sota l'impuls del vescomte Bermón, seguint el deixant de les reformes dutes a terme per l'abat Oliba en altres centres religiosos catalans com Ripoll, Cuixá, Vic o Canigó. Sant Vicent es va mantenir com a abadia canònica fins a 1592, any en què es transforma en col·legiata secular.
Un dels seus primers abats va pertànyer al llinatge Orís. La conversió en 1794 del castell en caserna militar va forçar a la progressiva marxa dels monjos fora de Cardona, fins que el temple va ser convertit finalment en magatzem.
